Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), poeta líric grec. Nascut en el si d'una família noble i acomodada, originària de Beòcia, autor d'importants epinicis, és considerat un dels més grans exponents de la lírica coral. Va viatjar moltíssim i va escriure per a reis i famílies importants.

Als seus epinicis va celebrar les competicions esportives del seu temps - articulades en proves de lluita, pugilat, curses a peu i a cavall - i va cantar les victòries de la joventut aristocràtica dòria - a la qual pertanyia - als Jocs Panhel·lènics, que se celebraven a Olímpia (en honor de Zeus i per tant els més importants), a Delfos (en honor d'Apol·lo), a Nemea del Peloponès i a l'Istme de Corint.

Píndar va transcórrer uns quants anys de la seva vida a Sicília, en particular a Siracusa i Agrigent, a la cort dels tirans Hieró I i Teró. Fou precisament a Sicília on va conèixer altres dos famosos poetes grecs, Simònides i Baquílides, els seus rivals literaris. Píndar, d'esperit religiós i profundament devot de les tradicions aristocràtiques, impregna la seva obra de la concepció religiosa i moral de la vida que li permetia igualar-se en els seus versos a l'heroi celebrat, fins i tot quan es tractava d'un poderós monarca: el sentit d'aquesta manera de fer era que, posant de relleu i immortalitzant la gesta de l'heroi, el poeta educava les noves generacions tot perpetuant els antics valors.